900 264 600
Teléfono y cita previa gratuitos
HORARIO
De dilluns a divendres de 8 - 21:30h.
Dissabte, diumenge i festius
de 9 - 21h
La realitat “sense maquillar” dels comptes i accions de Bankia Reviewed by Momizat on . 30 de setembre de 2011, el patrimoni net es torna negatiu i l'entitat entra en causa de dissolució   La realitat “sense maquillar” dels comptes i accions de Ban 30 de setembre de 2011, el patrimoni net es torna negatiu i l'entitat entra en causa de dissolució   La realitat “sense maquillar” dels comptes i accions de Ban Rating: 0
Inicio » Accionistes Bankia » La realitat “sense maquillar” dels comptes i accions de Bankia

La realitat “sense maquillar” dels comptes i accions de Bankia

triangulo

30 de setembre de 2011, el patrimoni net es torna negatiu i l’entitat entra en causa de dissolució

 

La realitat “sense maquillar” dels comptes i accions de Bankia, és molt clara: “a 30 de setembre de 2011, el patrimoni net es torna negatiu i l’entitat entra en causa de dissolució”. Així la resumim nosaltres i la majoria d’experts financers. No hi ha volta de fulla.

 

La sortida a Borsa de Bankia pot arribar a ser la major estafa de la nostra història, segons han posat de manifest els perits del Banc d’Espanya. Una estafa pels quals van comprar les seves accions i preferents, i per a tots els ciutadans, que hem posat 22.500 milions d’euros per al rescat de Bankia. L’informe dóna a entendre que tota la història de l’entitat va ser una farsa, des de la fusió de les caixes fins al seu rescat, passant per l’escandalosa sortida a borsa. I els màxims responsables, mentrestant, cobrant bonus il·legals i tirant de targetes black.

 Els comptes de Bankia feien inviable lentitat, pero el Banc dEspanya no va dir gens FONT flickr.com

Els comptes de Bankia sense maquillar no haguessin fet possible la sortida a Borsa de l’entitat

FONT: cbk-zam.wikipedia.org

 

Els comptes de Bankia, sense maquillar, amagaven ja l’any 2010 una deterioració provocada per l’esclat de la bombolla immobiliària que era evident per als gestors de l’entitat, segons aquests informes pericials, i que sí es va reflectir en unes altres que ja havien passat a ser controlades pel FROB. Segons un dels perits del Banc d’Espanya, el benefici net declarat de 529 milions era en realitat una pèrdua de 62 milions. L’altre va assenyalar que el propi BFA (Banc Financer d’Estalvis), matriu de Bankia, va escometre ajustos addicionals per la combinació de negocis de les set caixes per valor de 3.931 milions en 2011, alguna cosa que va haver de fer-se un any abans: “no pot al·legar-se desconeixement d’aquesta deterioració a 31 de desembre de 2010, perquè BFA tenia la informació necessària, o estava al seu abast aconseguir-la, per establir la correcta valoració dels actius”. Malgrat això, Deloitte va revisar els seus propis comptes i va signar l’auditoria sense excepcions, i el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, no va dir gens de res.

 

Que BFA era inviable i que tant els gestors de l’entitat com les autoritats ho sabien va quedar de manifest en la necessitat de captar capital privat per sostenir-ho com fos. Per a això, en 2011 es va segregar el negoci bancari net dels actius més tòxics amb la creació de Bankia (BFA es va convertir en un banc dolent), que va ser el que es va treure a borsa al juliol per tractar d’atreure a uns inversors que no es fiaven ni de l’entitat ni del país.

 Els comptes de Bankia sense maquillar no haguessin fet possible la sortida a Borsa de lentitat FONT cbk-zam.wikipedia.org

Els comptes de Bankia feien inviable l’entitat, però el Banc d’Espanya no va dir gens

FONT: flickr.com

 

I aquesta sortida al parquet es va convertir en una qüestió d’Estat: calia salvar a Rodrigo Rato com fos. Per aquest motiu es demanés als principals bancs i asseguradores del país que fessin el seu ‘donatiu’, que la xarxa comercial tractés de vendre massivament accions a tots els clients que passessin per les oficines (al final van ser més de 300.000) i que fins i tot es pressionés a les empreses que estaven en mora amb l’entitat perquè acudissin a la OPV a canvi de fer els ulls grossos amb “el seu”.

 

També els comptes inclosos en el fullet, registrat en la Comissió Nacional del Mercat de Valors, sense maquillar deien molt:  al març de 2011 (l’última data inclosa en aquest fullet els comptes reals de Bankia haurien d’haver reflectit unes pèrdues de 864,67 milions en el primer trimestre en comptes del benefici de 64,16 milions que es va incloure en el document; i sense excepcions per part de Deloitte, per descomptat. Uns comptes que no complien amb les normes del Bàndol d’Espanya, sempre segons un dels perits, sense que el supervisor es donés per assabentat.

 

Ni amb tot això va ser suficient. Va caldre baixar el preu fins a oferir un descompte del 74% sobre el valor teòric comptable de l’entitat, 3,75 euros. I així i tot, els inversors estrangers es van negar en rodó a comprar. Gràcies a la demanda artificial espanyola es va aconseguir salvar l’oferta i que les caixes mantinguessin més del 50% del capital de Bankia per no haver de transformar-se en fundacions (com més sota el preu, més percentatge es col·locava); concretament, es van quedar amb el 52%.

 

Aquesta situació de fallida tècnica, sumada a la deterioració de l’economia espanyola, la mala gestió de l’empresa i la “pèssima qualitat del seguiment del risc de crèdit”, van destrossar els comptes de l’exercici complet de 2011. L’entitat va intentar maquillar-les una vegada, encara que aquesta vegada el soci de Deloitte Francisco Celma, que havia acceptat tots les situacions fins avui, es va plantar. Les raons no estan clares, segons els informes dels perits, ja que alguns implicats asseguren que pretenia posar dues excepcions (la deterioració del valor de Bankia en BFA i els crèdits fiscals), mentre que uns altres parlen solament de retards en la recepció de la informació. Sigui com sigui, Bankia hauria d’haver presentat unes pèrdues de l’exercici d’1.830 milions (els veritables comptes de Bankia “sense maquillar”) que en el cas de BFA s’elevarien fins a la brutal xifra negativa de 4.570 milions.

 

Aquestes són les autèntiques xifres i no les que va utilitzar Bankia per donar aparença de solvència i poder vendre les accions als clients minoristes. Per tant, com els informes pericials estan bastant clars i, a més, l’article 28 de la Llei del Mercat protegeix als accionistes de Bankia; nosaltres des d’Arriaga Asociados li recomanem que presenti una demanda contra l’entitat per recuperar tot els seus diners.  Cridi’ns al nostre telèfon gratuït 900 101 775 i demani una cita gratis perquè estudiem el seu cas i li informem del seu drets, sense cost ni compromís algun.

Acerca del Autor

triangulo
Número de entradas : 180
triangulo

Deixe un comentari

triangulo

Subir